Inici

 

Els Colors del Temps – The Colours of Time, el meu primer àlbum en solitari

ESTÀ JA A LA VENDA

Pots escoltar extractes de les cançons d’aquest DOBLE CD en la secció Música d’aquest lloc

i comprar-lo en CD o format digital a CDBaby.com fent click aquí

 Segueix-me al Facebook, al Twitter o al LinkedIn

 

 

 

 

 

 

Benvinguts al meu lloc web. És un plaer disfrutar de la vostra compayia.

El meu nom sencer és Felip Carbonell i Riera. Vaig néixer a l’illa de Mallorca al Territori Espanyol i ara estic vivint a la vila de Strandhill, a la costa oest de la República d’Irlanda.

Des del 2005 faig feina com a músic professional, actuant sol o amb algun dels grups amb els que estic ficat. També faig algunes classes de guitarra. Si algun dels meus projectes és del vostro interés, no dubteu en posar-vos en contacte i demanar més informació.

He estat traballant en diferents aspectes de la indústria musical des de finals dels 80: vaig treballar com a tècnic d’espectacles durant 8 anys, mànager musical durant 6 anys i vaig tenir la meva pròpia productora durant 4 anys, però sempre habia volgut donar-me una oportunitat com a ‘músic actiu’. De moment no em puc queixar: quatre àlbums amb NoCrows, un amb The Vendetta Orchestra, finalment el meu doble àlbum en solitari i actualment treballant en una sèrie de nous projectes si trobo temps per a tots ells.

 

El meu fort és la guitarra rítmica. En l’actualitat normalment toc una guitarra clàssica construida per encàrrec per Tomás Leal a Casasimarro (província de Cuenca, Espanya) però en el passat vaig tenir incursions tocant elèctrica i acústica. Fou als voltants de 1994 quan vaig decidíir tornar a les meves arrels i a tocar l’instrument amb el qual sempre m’havia sentit més còmode: la guitarra espanyola.

 

Actualment estic traballant amb diferents grups (veure la secció BANDES en aquest lloc) y sempre tenc interés en nous reptes en els gèneres del folk, jazz i músiques del món. Podeu contactar amb mi mitjantçant la pàgina de contacte, malgrat només sia per saludar.

 

Un poc d’història

Vaig créixer a Mallorca escoltant tot tipus de música: clàssica, òpera, boleros cubans, mariatxis, sarsuela…vaja mescla. La meva família era molt musical: el padrí Felip solia cantar òpera, la meva tia Mercedes era una tremenda soprano, el meu cosí Pascual tocaba el clarinet amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i el meu altre cosí era bateria de grups de rock. El meu pare, de fadrí, solia tocar el llaüt i la bandúrria en una banda folklòrica acompanyant un grup de dança tradicional de Mallorca. Així és com va conèixer a la meva mare. Com tants d’altres amants de la música a mitjans dels anys 50, decidíren sacrificar les seves carreres artístiques i assentar el cap amb un treball com mana que pogués donar-lis profit econòmic per a sostentar la futura família.

 

 

Quan jo tenia 8 anys li regalàren una guitarra al meu germà gran i ell em va introduïr a cantautors com Raimon, Joan Manel Serrat, Lluís Llach i Pi de la Serra. Poc després jo també vaig començar a fer renou amb la guitarra. Encara estic cercant una foto del meu germà amb jo durant aquella època. Fins ara, no hi ha hagut sort, però he trobat aquesta:

 

Seguint als cantautors catalans vaig desenvolupar les meves primeres opinions polítiques i per tal vaig començar a escriure cançons protesta als 13 anys. Als 19 vaig fer la meva primera actuació de veres i vaig muntar la meva primera banda, Camamil.la. Traballàrem durant uns quants anys amb un repertori basat en les meves pròpies cançons i temes de l’Amèrica Llatina. En aquella època la meva música va estar fortament influïda per la rumba catalana de Gato Pérez i els ritmes llatins de la Fania All Stars amb Cheo Feliciano, Héctor Lavoe i la seva generació. Al mateix temps em demanàren que entràs com a cantant a formar part d’Iol, un grup de rock amb influèncias de la música nord-africana, molt poc comuns per aquells temps. També vaig entrar a la Universitat, vaig començar dues carreres i no en vaig acabar cap de les dues.Temps locos, grans records.

En 1989 vaig coneixer al meu bon amic Xesc Carbonell (no som família) amb el qual col.laboraria intensament durant una sèrie d’anys. En el 1990 vaig fundar el grup Tumbet, el meu projecte més ambiciós fins llavors. La formació va anar canviant durant els anys i va incloure alguns dels meus amics més estimats: Xesc Carbonell, Toni Amengual, Cati Llull, Pere Balaguer, Tolo Morel.lo, Álvaro Porcel, Toni Servera, Jaume ‘Güia’ Rosselló i Tòfol Font. Diversió, guitarres elèctriques, acostament al rock i un munt de percussió llatina. Vàrem guanyar diversos premis, sortírem a tocar a fora de l’illa i acabàrem per gravar un tema en un disc recopilatori. També gravàrem diverses maquetes que no arribàren a publicar-se.

 

 

Al mateix temps Xesc i jo continuàrem treballant com a duo i gravàrem un altre tema per un altre disc recopilatori. Solíem tocar a la mev ciutat, Palma, cada dilluns a vespre en un bar de moda anomenat Sa Finestra. El concert estaba anunciat per les 11 però mai començàrem abans de mitja-nit i mai arribàrem a dormir abans de les 3. L’endemà de matí tenia que atendre al públic en el meu treball de funcionari. Aquella fou la primera vegada en la meva vida que em vaig plantejar deixar el treball de día. Però en lloc d’això, per bè o per mal, vaig decidir deixar d’actuar durant un temps. Era l’any 1993, el mateix any que vaig descubrir la música irlandesa de Dervish, una banda que marcaria la meva vida per sempre.

 

En general som un guitarrista autodidacta però vaig trobar temps en aquella època per estudiar una mica de jazz, primer amb Sebastià Cardell i més tard amb Gabriel Rosales, ambdós músics fantàstics i professors fantàstics. Desgraciadament no ho vaig aprofitar de forma suficient però vaig adquirir molts i bons coneixements durant el breu període en que vaig intentar aprendre el que jo defineix com ‘la música de veritat’. Vaig acabar per utilitzar-ne una mica en un nou projecte que muntàrem amb una banda de pallassos/músics, Els Borinots. Molta feina a una hora decent del dia, així que sense conflicte amb la meva altra feina en el Departament de Cultura de l’Ajuntament.

 

Així és que després d’haver estat involucrat en l’organització de diversos i exitosos concerts amb Dervish en el ‘93, ‘94 i ‘97 a Mallorca i amb un interés en la música irlandesa que anava creixent en mi, en 1998 vaig prendre la decisió un tant aventurera d’anar-me’n a viure a la ciutat de Sligo a la costa oest d’Irlanda per a treballar amb Dervish com el seu mànager. Estic molt satisfet d’aquesta decisió i realment vaig disfrutar els propers 6 anys treballant en l’industria musical irlandesa. Vaig conèixer un munt de gent interessant i la banda va fer un munt de grans concerts per tot el món, obrint nous mercats per a ells en països com la Xina, Brasil, Colòmbia i Israel.

Però durant aquells anys no vaig tenir gens de temps per tocar música de ningún tipus i això no podia ser. En el 2001 vaig conèixer a un home súper interessant, un guitarrista de jazz que s’acabaria convertint en un dels meus millors amics, Jim Meehan. Jim i jo montàrem diversos projectes musicals des del nostre primer encontre (The Courthouse Criminals, Bronson Jazz Quartet, Jazztam entre d’altres) i encara continuam tocant junts bastant sovint (veure Lampenfeber Jazz en la secció BANDES).

Jim fou l’instigador del meu retorn a la música en viu i mai podré agraïr-li suficientment el seu estímul, la seva inspiració però sobre tot, la seva amistat. Salut, Jim.

 

En el 2005, després de 2 anys tocant semanalment una sessió de jazz en el fabulós pub de Sligo ‘Shoot the Crows’, l’amo, en Ronan ‘Uisce’ Waters ens va suggerir  que amalgamàssim la sessió dels dimecres amb la dels dijous que estaba liderada per el violinista Steve Wickham. Així és que sense adonar-nos, acabàrem amb una formació de quatre músics la mar de curiosa (Anna, Eddie, Steve i jo) provinents de diferents disciplines musicals i intentant tocar junts cada setmana. Tocar, sí, però què?…era la questió principal. Tradicional, clàssica, folk, jazz? Així va neixer NoCrows. Casi 10 anys i quatre CDs més tard, NoCrows és encara el grup que ocupa la majoria del meu temps i amb el qual he aconseguit realitzar gires per Europa. No ens podem queixar.

 

En anar creixent la meva implicació amb la riquíssima escena musical de Sligo, he tengut la sort de mesclar-me amb diferents músics i d’aventurar-me en diversos projectes amb alguns d’ells. Aquests dies estic tocant un poc de trad, un poc de clàssica, un poc de jazz, un poc de sons llatins, un poc de qualsevol cosa que me vengui a mà. Probablement no toc cap estil rigurosament a la perfecció però disfrut del repte i cada minut del meu viatge musical.

Visita la secció BANDES per a saber més sobre The Vendetta Orchestra, Duo Compello, The Troubador Mules, Rumbatism i Lampemfeber Jazz.