Bandes

Paciència. Estic traduïnt

NoCrows

NoCrows és probablement la banda més eclèctica amb la qual mai he estat involucrat. Estam junts des del 2005 i trobareu els detalls dels nostres orígens a la secció INICI. Tocam un repertori molt variat, amb influències de música clàssica, jazz, folk i música tradicional irlandesa. Ens definim amb la frase ‘Folk de per tot el món’, però ens va costar un munt de temps trobar una descripció tan vaga i al mateix temps tan certa. Començàrem a tocar temes de pel · lícules i tonades populars de diferents països. Des del tema original d’El Padrí (The Godfather) o Cinema Paradiso a melodies de Portugal, Anglaterra, Itàlia, Irlanda (per descomptat), Moldàvia, Rússia, Alemanya o Veneçuela. En l’últim parell d’àlbums ens hem inclinat per escriure la majoria de les melodies nosaltres mateixos i en l’actualitat, el material original forma el 80% dels nostres concerts.

Hem tocat als principals festivals europeus, incloent Glastonbury en 2009 i hem venut la nostra música en més de 30 països arreu del món. Trobareu els nostres àlbums a les botigues ‘online’ habituals (iTunes, Amazon, etc) i si vos agrada la nostra música, sempre ens podeu recomenar per tocar a la vostra sala de concerts preferida o en la vostra propera festa privada … per què no? Som, sens dubte, una alternativa a la banda tradicional de casaments

Més informació a www.nocrows.net

The Troubador Mules

L’actor, músic i artista polifacètic Miquel Barceló es va mudar des de Mallorca a l’oest d’Irlanda l’any 2000, dos anys després de mi. Teníem amics comuns a Mallorca però ens trobàrem per primera vegada en un pub de Sligo el maig del 2000. Vaja festa. Poc després d’establir la nostra amistat, era només qüestió de temps perquè sorgís una forma o una altra de col · laboració artística entre els dos. El nostre primer projecte va ser “Fishtale”, una obra teatral per a nins escrita per Miquel i que encara duim de gira. Poc després d’això es va fer obvi que havíem de crear algun altre còctel musical per al públic adult. Va ser l’inici de ‘The Troubador Mules’ (o ‘Els Muls Trobadors’). Aquest és un extracte de la nostra biografia:

‘Nascuts i criats en una granja mediterrània, alimentats amb música d’ARREL i espectacle de la seva terra, són els hereus moderns del RITME i la BOGERIA dels seus avantpassats, ben barrejats amb espècies exòtiques i picants de noves terres. Els Muls, Felip Carbonell i Miquel Barceló, són un duo híbrid emigrat fa molt de temps de la seva assolellada Mallorca, destinació: la plujosa Irlanda, on s’han arreplegat amb dos muls natius, (Eddie McFarlane i Ken ‘Tonto’ McDonald), millorant les característiques de l’animal. De port a port, com trobadors errants, canten, ballen, improvisen i fabulen amb la poesia en brut de la gent comuna a la recerca de difondre l’esperit universal de la celebració’.

Cantem cançons en 7 idiomes diferents en un viatge musical des de les costes mediterrànies del sud d’Itàlia, Catalunya i Occitània, fins a les aigües atlàntiques de Portugal, Cuba, Mèxic, Texas i Louisiana. I fem ballar a la gent, fins i tot quan no volen.

Ens trobareu a Facebook i Twitter

Duo Compello

Vaig conèixer a la violinista clàssica Nicola Cleary als voltants del 2008 quan tocàvem junts amb The Vendetta Orchestra. Ella s’havia mudat feia poc a Sligo i anava a la recerca de nous reptes musicals. The Vendetta Orchestra va tenir molta sort d’aconseguir l’incorporació del talent de Nicola al grup. Un any més tard, record que jo anava amb al cotxe de camí a Glastonbury amb els NoCrows quan vaig rebre una cridada de na Nicola suggerint-me la possibilitat de fer una mica de treball com a duo … una barreja de melodies clàssiques i llatines. ‘Wow … però Nicola, jo no tenc ni idea de tocar clàssica‘, li vaig dir. ‘No passis pena, tots anam aprenent cada dia’, em va dir ella. I així va ser com vàremm començar el Duo Compello i com vaig començar a familiaritzar-me amb les obres de Paganini, Fritz Kreisler o Vivaldi. I també com Nicola va començar a conèixer les obres de Jobim o Carlos Gardel. Tocam principalment a funcions privades, recepcions i casaments civils i religiosos. Aquí teniu un extracte de la nostra biografia promocional:

‘Duo Compello es va formar el 2010 per portar el repertori dels sons del violí i la guitarra al públic de tot el país. L’interpretació d’obres clàssiques mesclades amb tango modern mai deixa d’entretenir. L’habilitat i el compromís en cada actuació d’aquests dos músics porta l’oient en un viatge a través de segles d’imatges musicals i emocions. Ja sigui música clàssica per la cerimònia del teu casament, música suau de fons per a una recepció privada, o ​​tango i sons llatins per una sala de concerts, Duo Compello pot satisfer qualsevol necessitat que tenguis per al teu esdeveniment’.

Per cert, no t’oblidis d’escoltar els temes de la nostra demo en la secció MÚSICA d’aquest lloc web.

Rumbatism

Si no vaig errat va ser en l’estiu del 2005, com a part del segon Festival de Guitarra de Strandhill, que els meus companys d’organització del festival Gerry Grennan i Seamie O’Dowd varen suggerir la possibilitat d’un petit concert al Strand Bar que seria la primera col · laboració entre el mestre virtuós guitarrista Mike Nielsen i … endevinau qui? … jo mateix. Havia sentit parlar de l’enorme capacitat musical de Mike molt abans d’això, però mai havia parlat amb ell en la meva vida, no en parlem d’haver tocat amb ell. Fet un manat de nervis, aquí me teniu dirigint-me cap a The Strand per trobar-me per primer cop amb el geni que és Mike Nielsen, preguntant-me què punyetes acabariem tocant. Dos tios amb dues guitarres clàssiques? El resultat va ser una de les experiències musicals més sorprenents que he tingut fins ara (només comparable a la vegada que tocàrem amb Ángel i Rolando, dos dels membres de la formació actual del Buena Vista Social Club, en aquella mateixa sala ). Les xispes i la comunicació musical varen ser fantàstiques i Mike va aconseguir treure de la meva humil guitarra algunes de les millors notes que he tocat mai. Uns anys més tard en Mike em va confessar que ell estava tan nerviós com jo de conèixer i tocar amb aquest “guitarrista espanyol de veritat” com si això fos una amenaça al seu enorme talent. Vàrem fer una bona rialla.

Aquesta experiència tan extraordinària ens va convèncer de formar un quintet, juntament amb Eddie McFarlane (també a la guitarra clàssica), Eddie Lee (contrabaix) i Ken ‘Tonto’ McDonald (percussió). El lema de la banda era (i segueix sent) “tot és rumbable” (d’aquí el nom del grup) i el repertori es basa en Standards i temes del Latin Jazz mesclats amb rumba amb un toc flamenc. Heu pensat qualque vegada que Miles Davis es pot ballar a ritme de Rumba Catalana? Prova-ho. Per què no??

The Vendetta Orchestra

L’any 2007 més o menys, un grapat de llunàtics amb base entre Dublín, Galway, Clare i Sligo es van ajuntar amb la idea d’interpretar cançons originals inspirades en Der Struwwelpetter, un llibre de contes de fades escrit a Alemanya en 1845 per Heinrich Hoffmann. Ginger O’Keeffe i Paul Laffan van escriure la música i les lletres de 10 cançons basades en les 10 històries originals del llibre. Jo i n’Anna Houston ens vàrem unir poc temps després i vàrem arribar a gravar l’àlbum debut de la banda ‘All God’s Children’ el 2009.

“Fantàsticament gore”, va escriure un crític…La interpretació teatral de l’espectacle és una part molt important de l’essència d’aquesta banda. A vegades som 4 a l’escenari, a vegades som una banda de 10, mai se sap què esperar d’aquesta banda de locos. Noltros tampoc ho sabem.

Ens van convidar a diversos festivals a Suïssa el 2012 i el 2013 i a hores d’ara estam treballant en el repertori del segon disc que en aquesta ocasió estarà inspirat en la chanson francesa.

Perdre’s un espectacle dels Vendetta és un risc massa elevat …

Ens trobareu a Facebook i Twitter

Lampenfeber Jazz

Lampenfeber Jazz és l’última aventura del meu bon amic Jim Meehan. Com a duo o amb el contrabaixista Peter Doherty i el percussionista Ken ‘Tonto’ McDonald, aquesta banda treballa amb els standars de jazz old time, però aquest cop amb una mirada més de prop al Dixieland i als sons de New Orleans amb la inclusió de tant en tant d’alguna melodia de banjo. Malgrat que la meva funció en aquest grup segueix sent la guitarra de cordes de niló, estic temptat de provar el banjo de 5 cordes, per veure si podem aconseguir alguna cosa per l’estil del Duelling Banjos. Estau al tanto. Per a algunes de les futures actuacions podria ser ben be que s’ens afegís una vocalista femenina, la identitat de la qual encara es desconeix, fins i tot és desconeguda per a nosaltres.

Treball com a solista

Un dels meus plans per al 2014 és treure un disc amb les meves cançons. No serà un àlbum en solitari perquè no m’agrada gaire tocar tot sol. La música és un llenguatge, una forma de comunicació entre els intèrprets i el públic i la millor forma de diversió, des del meu punt de vista, és tocar amb altra gent. Au, que ja n’hi ha prou de filosofia.

Vaig començar a escriure a l’edat de 13 anys i he escrit probablement prop de 100 cançons. La majoria d’elles van acabar a la paperera i estic content de dir que les he oblidat. Algunes d’elles s’han mantingut durant molts anys esperant el moment adequat per donar-se a conéixer. Sent que aquest moment s’està acostant i això és una de les raons per les quals vaig decidir crear aquest lloc web. Ja no falta gaire. Mentrestant, en tots aquests anys d’espera, vaig tenir el privilegi de gravar i publicar 4 de les meves cançons. El 1990 amb Tumbet, vaig gravar ‘Fer cantó’ per a l’àlbum recopilatori del VIII Concurs de Pop Rock. Un parell d’anys després, el 1992, Xesc Carbonell i jo vàrem gravar ‘País de la Felicitat’ per Conciertos i Desconciertos (àlbum recopilatori de Sa Finestra). El 1993, la demo ‘A la fi’ de Tumbet va incloure 7 de les meves cançons però no se vàren arribar a publicar, així que no compten. El 2008 amb NoCrows vàrem treure l’àlbum Magpie que inclou una de les meves cançons ‘Ai, mu mare’. I més recentment, el 2013, l’excel · lent pianista de Strandhill Kieran Quinn va treure el seu àlbum debut incloent ‘Entre tu i jo’, una altra de les meves cançons.

Ja és ben hora que em posi a cuinar 🙂